Aquests dies a
Esquerra d’Osona anem de congrés en congrés. Ahir, vam tenir el comarcal, i la setmana vinent el regional. Una
de les caracterísitiques d’aquests congresos, és que, tot i que en cada un hi
ha dues candidatures, tots els candidats insisteixen a remarcar la importància que
té la unitat del partit. I la veritat, ja comença a cansar.
Cansa, pequè és
evident que parlen d’unitat, quan en realitat volen dir uniformitat: O estàs
d’acord amb mi, trenques la unitat.
El concepte d’unitat
és una lacra que arroseguem des del congrés de Vilafranca, quan després de la
fugida dels trànsfugues Colom i Rahola des de certs partits es va voler
aprofitar la debilitat d’ERC per a fer desàpareixer l’independentisme parlamentari.
Avui aquesta situació està superada de fa molts anys, i ja és el moment de
canviar la mentalitat.
Si es vol que ERC
sigui partit gran, i obert a la societat, hem de començar a acostumar-nos a un
partit divers i plural on convisquem, dins el mateix pojecte independetista i
d’esquerres, gent amb projectes, estratègies, ritmes, o perquè no, ja que
parlem de política, ambicions personals
diferents. Si la societat és diversa, costa d’entendre perquè al partit no ho ha
de ser.
Aquests dies he
sentit gent preguntant-se quan s’ha d’acabar això de les corrents internes. Jo
espero que mai! Em sembla absolutament normal que la gent s’organitzi i
treballi envoltat d’aquells amb qui té més coincidències. Potser ja seria hora que
no només els crítics fessin corrents, sinó que tambè els oficialistes tinguessin
la seva, o les seves…
Amb tot, seria
important que el debat es fes dins del partit. Bàsicament, perquè a la majoria
de la societat li importen un rave els abrandats debats que tenim. Per
desgràcia, les estructures actuals del partit, i la mateixa cultura política,
no faciliten gens un debat intern ric i plural.
L’actual format dels
congresos, assembles i conferències nacionals han demostrat que no serveixen
com a fòrums de debat ja que són extremadament rígids. I sovint estan més
pensats per tenir un impacte mediàtic que res més.
La prova d’això és
que en els dos anys que fa que milito a la comarca d’Osona, en els que he anat
a una assemblea comarcal i a un congrés comarcal, només s’ha fet una pregunta sobre
l‘informe del president. I no serà que en aquests dos anys no hagin passat
coses importants a Osona: la gestió feta per la presidència de la batalla del
partit a Vic, els mals resultats de les municipals, quedar fora del govern del
Consell Comarcal, o tot el debat del pocés congresual nacional, o fins i tot com
s’està portant la modificació de l’organització territorial del país.
En el
passat Congrés Nacional, el Secretari Nacional Joan Ridao, va comprometre’s a convocar
un nou Congrés nacional de reforma dels estatuts en un any. Esperem que la nova
proposta organitzativa doni sortida a la necessitat d’incrementar la pluralitat
del partit.
