Per fi han arribat les vacances. Ja era hora. Semblava que no arribarien mai, i això que enguany les necessito com mai (em sembla que ho dic cada any). O sigui que dimarts, si els treballadors de l’aeroport i els militants d’Al Qaeda ens ho permeten, marxarem de viatge.
[@more@]
Abans de marxar, necessito unes xancletes. Quan has de dormir en albergs, no tenir-ne és la garantia de tornar amb fongs cap a casa.
Ho vaig comentar a casa i em van dir: -Ves al Decathlon. Així aprofites i gastes aquest val de descompte, que ja fa més d’un mes que el tenim, i caducarà-.
Doncs cap al Decathlon, encara que és el tipus de lloc que em destrossa els nervis. Un cop allà comença la missió impossible: trobar unes simples xancletes de piscina en una gran superfície d’esports.
Evidentment, no hi ha cap indicació d’on són les diferents seccions, no fos cas que ens fos fàcil moure’ns i trobar el que busquem. Primera ullada a la planta baixa. Roba d’esport, pilotes… Torno enrere i pujo al primer pis. Secció de muntanya. No és aquí. Al fons, secció d’esgrima, tampoc. A l’esquerra, pilotes de tenis, tampoc. -Calla, allà al fons sembla que n’hi ha, al costat de les botes de muntanya. Oh, llàstima! Aquí només tenen aquelles que van lligades al turmell, però no vull gastar-me 30 € en unes xancletes de piscina-.
Fart de donar voltes ho demano a una dependenta. -Has d’anar a la planta -1, a la secció de natació-. Després de donar un parell de voltes per la planta -1 (l’absència de cartells indicadors continua,), trobo la “secció”. Tan sols una lleixa, amb munt de xancletes apilades com si fossin els encants. N’hi ha 3 ó 4 models, amb talles variades, concretament la 45-46, i la 37-38. Evidentment, cap de talles 41, 42 ó fins i tot 43.
-És que ja les hem venut, i fins al setembre no en demanarem més-.
Vist el fracàs, i com que a casa m’han dit que no torni amb el val, decideixo comprar uns mitjons i una gorra. Preu: 7 €. Visca, l’import del val. Després d’un quart de cua em cobren.
-Són 7 €-.
Li ensenyo el val, se’l mira i em diu: -Ho sento, el val és del dia 5 de juliol, i només es pot gastar aquell dia, o sigui que no et puc fer cap descompte-.
Quin morro! Et fan un val, i només el pots gastar el mateix que te’l donen.
M’hauria d’haver aplicat allò que deien a les pel·lis de l’oest:
- Nunca deberias haber cruzado el Mississipi, forastero! (Mai hauries d’haver entrat al Decathlon, foraster!)
Si, la veritat és que en aquests llocs t’hi pots passar molta estona fins que no trobes el que buscaves… l’estrès en aquests llocs està garantit! jo avui he estat al de Girona, més petitó, sense plantes, però igualment he quedat un xic fart de donar voltes… ens veiem!
Vaja, uns quants amics han començat a treballar al Decathlon i, evidentment, tot està estudiat. No hi ha indicacions?Potser doncs mentre busques el que necessites (vols)et fixes en un producte(la gorra per exemple)que potser acabes comprant. A mi també m’afecta els nervis, sobretot perquè no+ hi vaig quan necessito quelcom concret